MUNDIAL DE COSTA RICA ARWS (1ª parte)

ARCOSTARICA

Después de tres días de descanso merecidos, donde no he parado de comer y dormir, he asimilado el gran éxito conseguido y me he puesto con esta gran crónica. 

El equipo ANTIOQUIA-TRANGOWORLD se ha formado gracias a la colaboración de marcas y patrocinadores, y de las inmensas ganas e ilusión de 4 raiders llenos de experiencias individuales o en otros equipos, pero ninguna juntos hasta el Raid Bimbache 2013. 







Nos juntamos con el resto de equipos en un lujoso hotel los días previos a la salida donde nos adelantan los detalles de la ruta y sus peligros, mostrando las diferentes clases de serpientes que podemos encontrar. 










Salida

Por fin llega la hora que estos 65 equipos, 260 riders de mas de 30 países de mundo, arrancan en una de las pruebas mas duras que van a realizar en su vida. 

Nuestro equipo tiene muy claro que lo importante es terminar, y que el ritmo agónico que ponen los equipos punteros solo nos puede perjudicar, así que vamos a lo nuestro. No fallar en navegación, conservar la mecánica de las bicis y no forzar la "maquina". 

















14:00 02/12/2013

Así que nos dan la salida tipo Le Mans, correr hasta el punto donde esta la bici dentro de una caja y desmontada, montarla y empieza la fiesta. Subidas imposibles, caminos que no existen, barro, mucho barro. En 3 horas cae la noche y en la ultima baliza antes de la transición nos ponemos 3os. "Tranquilo Jorge, esto es un espejismo, los primeros se habrán perdido". Llegamos a la transición los 12 sobre las 23:00. Un buen lugar. Nos queda toda la noche y todo el día de kayak y esta primera noche no se duerme. 

Comida para muchas horas y a hinchar los kayaks. Amanece pronto y aun nos queda mas de la mitad de etapa. 


5:00 03/12/2013

Hasta aquí vamos bien pero nos damos cuenta que el kayak no lo hemos entrenado bastante y nos empiezan a pasar equipos. Sale el sol y cada hora decidimos parar 5' a descansar los brazos. Con estos kayaks no se avanza. Finalmente, antes que caiga la noche, salimos del agua y nos ponemos las zapatillas húmedas para 30 Km. de trekking. 




Por un malentendido con la organizacion decidimos dejar los carritos de kayak en casa y nos informan que van a ser muy, muy necesarios en el siguiente porteo de los mismos. Así que este trekking le compramos a un señor un trozo de hierro podrido con una rueda maciza que pesaba.... Este trekking es mas duro de lo que pensábamos y paramos a dormir 2 horas en casa de una señora y su hijo. Nos saco colchones y todo. 

Comemos bien y salimos de nuevo. En el punto mas alto de la ruta vemos varios equipos durmiendo con sus mantas térmicas. No se despiertan ni con el ruido de nuestro carrito de Picapiedra. 

03:00 4/12/2013 llegamos a la transición. 




Cargamos y atamos los kayaks en el supercarrito, lo tuneamos un poco y al lío. 10 Km. co este invento. Los equipos se lo han montado mejor que nosotros y avanzan muy deprisa. Lo nuestro no esta mal hasta que la rueda de hierro podrido muere!!! Ahora que???? Probamos 1000 formas de transportar los pesadísimos kayaks y, finalmente, uno Jorge y otro yo atados a la espalda royo sherpa. "Esto lo vamos a pagar" le digo a Jorge. "Me duele mucho la espalda". 

Finalmente llegamos al agua y encontramos el PC a las 11:00 Nos espera una bonita etapa de Orienta-kayak por unos manglares. 

El calor es abrasador así que cremita para el sol. 

En este kayak solo cometemos un error, pero llego la noche, la segunda en kayak, y la monotonía de la disciplina nos hipnotiza a todos y no podemos evitar tener que hacer cabezadas de 5-10'. Mi espalda se bloquea con calambres por culpa del porteo y necesita que la estiremos.




Mónica ha llevado el mapa toda la noche y es la mas despierta, lo ha clavado todo!!! Llegamos muy motivados y contentos a la transición. No volveremos a tocar el kayak en dos o tres días. A Pep se le habrá curado el hombro, a Jorge y a mi las manos y a Mónica los músculos de los brazos que no le dejaban remar los últimos Km.. 

3:00 5/12/2013

La transición a Btt es mas lenta de lo que querríamos todos. Estamos muy fatigados y tocados por el sueño. Pero en breve saldrá el sol y, con el, empieza un nuevo DIA cargado de energía. 

Una bonita etapa de btt que empieza llana para acercarnos a la falda de la montaña donde haremos la tirolina Superman de mas de 2 km y 140km/h. 




Llevamos dos días alternando posiciones con el equipo japonés que van acompañados de un equipo de televisión y se dejan la vida en cada subida. No dicen ni hola, van a la suya. Llegan primeros a la cota para hacer el superman. La experiencia es increíble!!! Pero yo no pago los 90$ que cuesta la historia. A nosotros nos sale gratis. Jeje. 

Seguimos en btt bajo el peor calor hasta ahora. Decidimos parar en la primera pulpería (bar-tiendita) para comprar coca-cola y pan. 

No sabemos en que posición vamos, es una sensación extraña, pero nos da igual. Vamos a sumar etapas que es lo que importa ya que no tenemos opción a ganar. Y esta etapa, los primeros han invertido 19 horas, así que calma.... Después de esto 500m+ para llegar a la parada obligatoria de 4 horas. 

Se supone que esta es la mitad de carrera así que ahora a restar!!! Desmontar las bicis, preparar el material para el trek de 3 días, Comemos bien y a dormir 3 horas. Esta será nuestra siesta mas larga (planeada). 

4:30 06/12/2013

Salimos como una moto en lo que mejor se nos da. La montaña. Un trekking precioso que nos lleva a la cumbre mas alta de Costa Rica, el Chirripó. 







El descenso es igual de duro que el ascenso y llegamos al refugio de Uran llegada la noche y muertos de frío. Si si, frío!!! Pensábamos que era imposible pasar frío en Costa Rica pero si. Pep llega tiritando y después de una sopa caliente, se mete en el saco 1 hora a entrar en calor. El resto nos tomamos unos recuperadores de Victory Endurance y a dormir un ratito también. 







Continuará…….. Empieza lo duro de verdad!!!!!

XPERIENCE VALL DE LLEMENA. CAMPIONS I GUANYADORS D'INSCRIPCIO A BIMBACHE2014

Aquesta temporada ha estat plena de raids populars ja que es el que porta mes gent ja que la Copa Catalana ha quedat una mica descafeinada, amb raids d'un dia (populars per mi) i amb equips de dos corredors. I la lliga española l'han apartat de Catalunya (Galicia, Extremadura, Portugal, Andalussia, Murcia....) aquest ultim el mes proper i en el que hi vam participar.

                 

Pero amb l'aparició del nou circuït Xperience prop de casa se'ns presenta un nou alicient i amb els canvis que em tingut a l'equip, decidim possar-nos amb aquesta.
Després de tres proves ens presenten l'equip CATRAID-TRANGOWORLD 3rs de la general al Raid Vall de Llemena la Monica Aguilera i jo (Xavi).

 

Després de mes de 9 hores amb un recorregut molt recomanable tant de btt com de treking (l'he penjat al wikiloc) hem acabat tot el recorregut en primera possició.
L'excel.lent organització que treballen a fons amb els equips que començen amb aquest esport, va fer entrega a tots els "finishers"de la lliga obsequiant amb equipacions i donant els premis finals a tota la lliga.

XPERIENCE CALELLA.

CATALÀ

Quarta prova de la lliga Xperience i aquest cop ha estat un raid una mica improvisat ja que no ho teníem en el calendari. Així que jo, el Xavi, vaig acceptar la trucada del gran amic Kayman que encara que corre amb un altre equip els dos teníem ganes de ni perdrens els corriols que ens esperaven al parc natural del Corredor del Montnegre. 

Més que una crònica es una experiència personal. Des del famós Bimbache nomes em llegia cròniques dels meus companys d'equip i em dedicava exclusivament a l'organització del Campionat de Catalunya, el RAID DEL SEGRE, que com sabeu es va organitzar al Pont de Suert i la Vall de Boí. Doncs no en vaig tenir prou i a la setmana següent hi tornem amb l'organització de l'Ultra Trail Comtes d'Erill. 

Ja no em quedaven ungles i rebre aquesta trucada dos dies abans em va fer bullir la sang. Que us puc dir del raid de Calella?? Va ser un raid divertidíssim on tot l'equip Xperience està involucrat i es desviuen per a que no ens falti de res. Orientació urbana de preguntes en la que els mítics Seida ens van agafar mes de 25' de avantatge. No son excuses peró els son de la zona. Jeje. 


Btt amb divertits corriols on no recuperem gaire per perdre encara mes en el tir amb arc.Ara arriba un duríssim tresc on ens la juguem fent el senglar per un lloc que en el mapa ja feia pinta de ser impossible, però la cosa ens surt be i arribem a la btt primers. Hem recuperat 30' !!!! Aixó és un joc, te la pots jugar 100 cops i amb que una et surti be ja n'hi ha prou. Tindrem unes "batalletes" que explicar als amics fent la cervesseta quan em vegin els braços, les cames....i quan la Carol tregui la roba de la rentadora. Jajaja

Quines fotos fa el nostre amic RAUL COMINO.....

Els 5' d'avantatge que portem no ens serveixen de gaire ja que el "Seida" han foradat la diana amb l'arc bonificant 20' així que en la escalada ens la juguem, jo faig un 5e amb uns gats del 47 (jo faig un 42) bonificant 10' i en Kayman fa un 4rt descalç bonificant 5' més. 

Ara ens tornem bojos buscant una fita amb el caiac sota de totes les boies de la platja de Calella. Ens tornem a posar segons i en el coastering tampoc hem estat els mes ràpids, així que en la ultima btt ja no hi podem fer res i en l'orientacio especifica amb tiolina, sembla que tampoc hem recuperat. A l'arribar a meta ens retrobem amb el "Seida" i vinga a explicar anècdotes d'anys enrere quan jo començava a córrer i ells, eren el meu referent com a equip, i jo pels resultats, que eren sempre bons, sinó pel bon fer que sempre tenien i que contagiaven als demès. Quins temps aquells!!! Semblo un avi.

No ha estat una crònica normal, però per trencar la rutina.... Felicitar a l'organitzacio per la gran feina que estan fent intentant tirar endavant aquest esport. CASTELLANOCuarta prueba de la liga Xperience y esta vez ha sido un raid algo improvisado ya que no lo teníamos en el calendario . Así que yo , Xavi , acepté la llamada del gran amigo Kayman que aunque corre con otro equipo los dos teníamos ganas de ni perdenos los senderos que nos esperaban en el parque natural del Corredor del Montnegre .
Más que una cronica es una experiencia personal . Desde el famoso Bimbache sólo me leía crónicas de mis compañeros de equipo y me dedicaba exclusivamente a la organización del Campeonato de Cataluña , el RAID DEL SEGRE , que como sabéis se organizó en el Pont de Suert y la Vall de Boí . Pues no tuve suficiente ya la semana siguiente volvemos con la organización del Ultra Trail Condes de Erill .Ya no me quedaban uñas y recibir esa llamada dos días antes me hizo hervir la sangre .Que os puedo decir del raid de Calella ? Fue un raid divertidísimo donde todo el equipo Xperience está involucrado y se desviven para que no nos falte de nada .Orientacion urbana de preguntas en la que los míticos Seida nos cogieron mas de 25 ' de ventaja . No son excusas pero ellos son de la zona . Jeje.Btt con divertidos senderos donde no recuperamos mucho para perder aún más en el tiro con arco .Ahora llega un durísimo trekking donde nos la jugamos haciendo el jabalí por un lugar que en el mapa ya hacía pinta de ser imposible , pero la cosa nos sale bien y llegamos a la btt primeros . Hemos recuperado 30 ' ¡¡¡ !Esto es un juego , te la puedes jugar 100 veces y con que una te salga bien ya basta . Tendremos unas " batallitas " que explicar a amigos haciendo la cervecita cuando me vean los brazos , las piernas .... y cuando la Carol quite la ropa de la lavadora . jajajaLos 5 ' de ventaja que llevamos no nos sirven de mucho ya que el " Seida " han agujereado la diana con el arco bonificando 20' así que en la escalada nos la jugamos, yo hago un 5o con unos gatos de 47 (yo tengo 42 ) bonificando 10 ' y  kayman hace un 4 º descalzo bonificando 5' mes.Ahora nos volvemos locos buscando una baliza con el kayak debajo de todas las boyas de la playa de Calella .Nos volvemos a poner segundos y en el coastering tampoco hemos sido los más rápidos , así que en la última btt ya no podemos hacer nada y en la orientación especifica con tiolina , parece que tampoco hemos recuperado .Al llegar a meta el reencuentro  con el " Seida " y venga a explicar anécdotas de años atrás cuando yo empezaba a correr y ellos , eran mi referente como equipo , y no por los resultados , que eran siempre buenos , sino por buen hacer que siempre tenían y que contagiaban a los demás .Qué tiempos aquellos! Parezco un abuelo.No ha sido una crónica normal , pero para romper la rutina ....Felicitar a la organización por el gran trabajo que están haciendo intentando sacar adelante este deporte .

RAID DEL SEGRE CAMPIONAT DE CATALUNYA 2013

SOTS CAMPIONS DE CATALUNYA 2013

Un any més va arribar una cita on el nostre equip no hi podia faltar el RAID DEL SEGRE, en aquesta ocasió campionat de CATALUNYA.

Mirant els equips inscrits ja es preveia un raid amb molt nivell, amb 5 o 6 equips que podien estar al davant, entre ells el Grifone ( que feia pocs dies eren subcampions de copa del món de raids al Bimbache) amb el Terri, el Terrise i el Vilana,  el Haglöfs, amb l'Ivan, el Quim i el Jaume, l'equip del GRAE amb el Xavi Zapa, el raidaventura.org amb el Caiman, l' equip Cameta Coixa (que van estar gran part del dissabte segons), el Girona X-perience amb el Carles Domingo i equips de fora, de Madrid (desafio liga centro) i Pamplona (Nke Basurde Galduak) entre d'altres.

En aquesta ocasió van formar l’equip  l’Edu, el Miquel i el Gerard. De l'assistència s’encarregava el Toni que ens va ajudar i cuidar durant tot el raid.

El Raid del Segre començà divendres a les 22:00 al pavelló del Pont de Suert amb una etapa pròleg, una orientació urbana per relleus. La classificació d’aquesta prova va servir per establir l’ordre de sortida del dissabte. Va ser una etapa molt ràpida en menys de 40 minuts la vam fini quitar, aconseguint una tercera posició i assegurant una bona sortida el dissabte.

Dissabte a les 8:00 va començar la primera etapa, on els equips sortien segons l’ordre de l’etapa pròleg, amb intervals de dos minuts. Per escalfar motors començàvem  amb una secció de btt de 26km i 1200m de desnivell positiu. Tornant de nou al Pont se Suert on ens enfundàvem els trastos de via ferrada per fer la ferrada del Tossal de Miravet, tot i no ser molt llarga, vam xalar de valent amb alguns passos desplomats!! 

Sortim a fer la secció de córrer amb l’equip raidaventura.org, anem tercers i quarts respectivament, arribem a la secció de caiac junts. En aquesta secció l’organització preveu que es pugui fer un relleu, ja que només hi caven dos corredors al caiac. Primer remen l’Edu i en Gerard i a mig camí segueixen el Miquel i el Gerard. El caiac estava deformat de la quilla i se n’anava a l'esquerra moltíssim. Per aconseguir anar rectes ens hi hem de deixar els ronyons!!!. Acabem el caiac en cinquena posició darrere de Grifone, Haglofs, cameta coixa i els del GRAE.

Després de recuperar forces engeguem un trekking de 8k amb 800+ on pugem a unes antenes, fem tota la pujada acompanyats  de l'equip Haglöfs amb els que busquem una balisa que ens fa perdre una mica de temps, on ens ajuntem 3 equips i baixem cap a Viu de Llevata on comença la següent secció.

Secció de Barranc, El Viu de Llevata, ens enfundem els neoprens i cap a baix. Fem el barranc força ràpid tot i que esta molt remogut i no es veu el fons, caiem molts cops ensopegant amb pedres, és pesat i còmic al mateix temps. Saltem tot el que podem per intentar esgarrapar minuts. Al final de la secció pugem uns quants metres i fem la següent transició.

Última secció de la primera etapa!!! una mica de btt, només seran 33km amb 1250 m des+, sortim ràpids per fer-nos passar el fred que ens ha agafat al barranc i amb la intenció d’acabar la secció amb llum diürna, però no és així, se’ns fa de nit en un sender molt pedregós i tècnic, on ens costa força avançar. Amb la foscor tenim algun petit problema d’orientació i remuntem més del compte. Arribem al camí de l'aigua, un camí que puja paral·lel al riu noguera de Tor. Al mapa semblava pla, amb lleugera pujada... però la realitat es que has de passar el 50% del camí arrossegant la bici, són casi les 23:00 i ja portem 15 hores de competició a sobre.

Finalment a les 23:30 acabem la primera etapa. Els primers equips ja fa mitja hora que han començat la segona etapa, que consta d’un trekking de 8 km amb 400 m des+ i un bivac. Estem ja bastant cansats i hem de carregar la tenda de campanya, sacs, aïllants, i uns entrepans que ens ha comprat el Toni. Mengem recuperem forces i sortim amb els frontals a fer els últims km del dia. Ho resolem força bé, ja que  l’Edu es coneix bastant la zona d'altre aventures. Arribem a Erill la Vall on acampem. Son les 2:00 i la majoria d'equips ja han arribat, estem cansats no sabem en quina posició anem però creiem que estem bastant endarrere veient el panorama de tendes que estan ja muntades. Però almenys hem fet totes les balises i segurament alguns dels equips no. Així que res, a dormir 2h ja que a les 4:30 ens hem de despertar per iniciar l’última etapa del raid que comença a les 5am.

El diumenge comença aviadet, veiem tots els equips ja preparats per sortir amb les tendes i sacs carregats de nou a la motxilla. Hem de fer un trekking de 7.5km amb 350+ que el fem força rapid ja que el Edu de nou es coneix tots els camins que anem fent i fa que no perdem el temps orientant. Arribem a la transició juntament amb Grifone i darrere de Haglofs que ens porten uns 5'.

Toca fer un duatló d'alta muntanya. així que agafem les bicis a Barruera i enfilem cap amunt passant per Durro i fins a acabar pujant 700+ en 8km. Se’ns fa de dia a mitja pujada. Anem 3ers al canvi de btt-trek tenim a vista tant Grifone que ara van primers i a Haglofs.

Secció dura de trekking amb 1000 des+ en tan sols 8km d'alta muntanya on anem a atacar el primer cim per la cinglera plena de roques i pedres gelades, vigilant no caure cap a baix, anem pujant fins arribar a la primera balisa. Toca baixar per la cresta i tornar a pujar fins la següent balisa, fa força vent i és bastant fred però el sol fa que sigui força suportable. Així que amb totes les balises marcades baixem a tota velocitat, ja que anem 3ers i no hem vist més equips pujant al trekking. A la baixada el Gerard es fa un esquinç al turmell però continuem sabent que queda ja poc per acabar el raid i anem molt ben classificats almenys a l'etapa d'avui.

Arribem a les bicis i ultima secció de 9km btt pràcticament de baixada fins a Barruera. on arribem a les 11.15am darrere de Grifone i Haglofs.

Un Slackline on demostrem la poca habilitat equilibrista que tenim els 3 i un tallament de tronc final dona per acabat el raid.

Un raid molt guapo i dur de mes de 130km i mes de 6500m des+ on hem xalat molt els 3, formant un equip molt uniforme i ben equilibrat. Cal mencionar al Toni, ja que va estar per nosaltres en tot moment, va fer una feinada a l'assistència i es va portar com un champion!

Al final i una mica per sorpresa ja que dissabte anàvem 5ens, però degut a que vam clicar totes les balises i alguns equips que van acabar per davant no. vam acabar 3ers de la general i 2ons del campionat de catalunya darrere dels primers Grifone (felicitats Cracks!!) i Haglofs (Felicitats tambe!!!).

VALKYRIES RAID

Els dies 14 i 15 de setembre  es va celebrar la primera edició del VALKYRIES RAID  a la comarca de la Selva. En aquesta ocasió l’Edu i el Miquel hi van participar, acabant en segona posició tot i haver liderat la prova fins la penúltima secció.

El raid va començar a les 08:00 del matí amb una primera secció d’orientació urbana, la sortida va ser escalonada, sortint un equip cada tres minuts.

Des d’un bon principi el ritme va ser alt ja que érem el primer equip en sortir i no volíem que ens agafes ningú. La segona secció de BTT, seguint la via verda del carrilet ens va conduir fins un circuit de proves especials, tirolina, pont de mico i creuar el riu TER nedant!!! Que fresqueta estava l’aigua a les 09:00 del matí.

Una tercera secció amb BTT força llargueta i amb més desnivell ens va portar fins el pantà de Susqueda i d’allí tocaba remuntar fins la població de St. Martí Sacalm, on vam tirar amb arc abans de començar la secció de trail que pujava i baixava del FAR, per uns senders preciosos de la Selva.

Una última secció de BTT ens conduïa de nou fins al carrilet amb un gran desnivell de baixada passant per uns paratges idíl·lics, per arribar finalment a l’antiga estació d’Amer, on hi havia l’arribada.

Després de descansar una estona va començar l’etapa nocturna, curta però intensa. Sortint de l’antiga estació d’Amer calia remuntar el carrilet, aquest cop en sentit nord fins arribar a fer un petit trail que portava els corredors a una salt d’aigua espectacular on hi havia la balisa, d’allí calia desfer el tram de BTT per acabar l’etapa nocturna.

El diumenge també es va sortir a les 08:00 i de forma escalonada. El dia estava plujós però no va impedir acabar el raid. Es va sortir de nou amb BTT fins a pujar l’ermita de santa Brígida, on ens esperava una prova d’escalada. A continuació teníem un trail circular de 17 quilòmetres per la ruta de les ermites, realment molt guapa. D’allí només calia agafar de nou la btt fins l’arribada.

L’equip es va mostrar molt ben cohesionat de principi a fi. Aprofitant aquestes proves per entrenar i polir detalls.