dissabte, 12 de novembre del 2011
COMENCEN ELS ENTRENOS PELS NOUS PROJECTES
dimecres, 21 de setembre del 2011
dilluns, 19 de setembre del 2011
RAID DEL BISAURA 2011
Aquest cap de setmana 17-18 de setembre es va disputar la 6ena edició del Raid del Bisaura.
La veritat és que tot i fer molts anys que el nostre amic Albert s’encarrega de la seva organització, encara no havia tingut el plaer de conèixer el seu terreny de jocs amb tota plenitud.
Per això, des de Raid del Segre-Borges Trail, vàrem decidir formar un equip, un tant pecul·liar, ja que amb l’Albert Vilana era el primer cop que compartíem aventures, amb el Xavi Zapater no cal dir el temps que fa que les compartim. Així l'equip el vam integrar el Vilana, el Zapa i el Pàmies sota el "pseudònim" MIRLOS DEL RAID DEL SEGRE (el nom té la seva història, je,je)
Tot va començar una mica “estrellat”, ja que fins a última hora no ens confirmaven la disposició d’una persona d’assistència, la qual cosa ens hagués obligat a córrer en categoria aventura. Finalment, la Maria va fer la feina i a ella li hem d’agrair la 2a posició que vam aconseguir.
Des del briefing, la nit del divendres, el senyor Icart ens pintava un raid de ritmes frenètics, amb seccions molt curtes ( o almenys era el que semblava), transicions ràpides i molta, molta intensitat.
Començàvem dissabte al matí sobre les 7h amb una dura secció de patins en línia de gairebé 12 kms tots en ascens fins al coll de Vidrà. Aquí vam sortir a bon ritme i arribàvem els primers a la transició. (Sort que havíem pactat disfrutar del raid i l’entorn i prendre’ns-ho amb calma!)
Continuàvem amb una secció de tresc i espeleo per agafar les bicis i fer un tram d’enllaç entre Vidrà i Siuret. Poc més de 8 kms d’adrenalina per fabulosos corriols.
A Siuret calia carregar el material d’escalada per anar a trobar el barranc Torrent de la Coma, gairebé sec després de tant temps sense ploure, però amb uns quants ràpels on recalentar el vuit.
Tornàvem al control per recuperar les bicis i afrontar l’etapa reina. 32 kms per culminar al Castell de Milany (quina pujada!), i després seguir per més corriols fins al poble de Vallfogona de Ripollès on caldria realitzar una orientació específica que ens desconcentraria una mica. Abans però el Vilana va haver de fer una partideta a les bitlles catalanes.
Un altre tram d’enllaç amb les bicis ens conduiria fins a St. Joan de les Abadesses per tornar a calçar-nos els patins i gaudir d’un bonic espai, el carrilet, antic pas dels vagons provinents de les mines de carbó, que anys enrera havien estat una important activitat econòmica a la zona. Patinant arribàvem a Ripoll per fer una prova urbana d’orientació pel casc antic.
Havia acabat l’etapa, però no el dia, ja que a les 9 de la nit es donava el tret de sortida a una altra secció de bici, on calia decidir quins controls anar a trobar ja que hi havia temps límit fins a les 23h. Remarcar que en aquesta secció vàrem haver de carregar amb tot el material d’acampada per poder refugiar-nos i dormir durant la nit. En arribar a la masia de Cal Govern, la organització ens esperava amb caldo calent i carn a la brasa. Tot un detall després de tant esforç.
L’endemà a les 8h tornàvem a la batalla amb una orientació sobre ortofoto que ens va permetre perdre’ns de valent i aprendre la lliçó “d’on està el Nord”. Seguidament un altre enllaç en bici fins a l’inici del Road-book, el qual ja ens conduiria fins a Montesquiu.
Per acabar, una ràpida secció amb mapa específic ens portaria fins al pont de St. Quirze de Besora per realitzar una prova d’escalada i ja fins a meta on la Maria & Co. ens esperàven amb unes cervesetes ben fresquetes. Així tots vàrem poder brindar per l’experiència viscuda i pels magnífics moments que havíem gaudit junts.
Encara que dins un raid ens sembla que el món s’aturi al nostre entorn, cal dir que les noticies ens arribaven, i en aquest cas de les millors, ja que a meitat de competició ens vam assabentar que el Vilana havia estat tiet per segon cop! Felicitats!!!!!
Felicitar també a la organització, ja que sabem el que costa fer les coses ben fetes, però que amb il·lusió i ganes ho heu aconseguit!!!
(PD: de moment no disposem ni d'una trista foto).
dimecres, 14 de setembre del 2011
Raid Serranía de Cuenca, mai es pot donar un raid per perdut
Ja hem acabat l'estiu, on tots hem estat ocupats entrenant i en diverses competicions: Cursa del Llop, Ultratrail del Montblanc, Raid In France, Goretex Transalpine Run, etc...
Ara és hora de tornar a arrencar amb la Lliga Espanyola de Raids i amb la Copa Catalana.
Per començar la segona part de la temporada, vam anar fins a Cuenca, en aquesta ocasió la Judit, el Luís i el David intregràvem l'equip Peña Guara - Hoko. No hi anàvem en les millors condicions, però el resultat final va estar més bo del que esperàvem.
El dissabte 10 de setembre ens plantàvem a Cuenca per intentar gaudir del raid i treure'n el millor resultat possible, tot i que, en l'estat en què hi anàvem so seria fàcil.
El raid començava amb una orientació urbana pel casc antic de Conca, aquí hi sortíem amb calma per no cometre errors i no petar-nos abans d'hora.
Després de la primera i ràpida secció, agafàvem les btt per afrontar 28km lineals, on hi trobaríem una bonica cova.
Seguint la nostra estratègia de calma, no perdre'ns i no pertar-nos vam aconseguir posar-nos en segona posició abans de finalitzar aquesta secció. A la transició hi arribàvem els Columbia i nosaltres alhora.
Ara tocaven 11,5km lineals de trèkking + caiac, on el Luís va petar molt fort a causa de la calor i vam haver de prescindir d'ell en el caiac. Al només remar 2, vam aprofitar perquè es recuperés mentre la Judit i el David remaven.
El caiac ens va anar bastant bé, exceptuant una balisa un pèl conflictiva que ens feia perdre una mica de temps respecte els equips perseguidors.
Sortint del caiac el Luís ja estava bé i encaràvem un altre trèkking d'11km lineals amb força, tot i que un error en l'orientació ens va tornar a fer perdre molt de temps.
De mica en mica, el Luís es va anar trobant més malament i ens vam veure obligats a baixar molt el ritme i intentar arribar a tots els talls, cosa que ens aniria molt just.
Acabàvem el trèkking i ens informaven que l'organització havia suspès una btt i un barranc perquè se'ls havia escapat els temps de les mans. Anàvem directament al pont de mico però el deixàvem córrer per poder arribar a temps al següent tall (i és que potser teníem 20 persones a davant fent cua).
Tir amb arc i més btt, ara més rodadora i fins a una orientació específica que havíem de fer saltant-nos gairebé totes les balises per poder-la acabar a temps.
Finalment només ens quedava una secció de patins molt ràpida que ens portava, una altra vegada, fins a Cuenca.
 |
| El Luís, la Judit i el David al podi |
L'etapa de dissabte l'acabàvem en 6a posició, millor del què créiem però amb molt mal gust de boca, per l'organització i per l'estat en què arribàvem a aquest raid.
La secció de diumenge 3/4 del mateix, una btt + un trèkking amb un ràpel (que alguns equips van deixar per poder entrar als talls) i una orientació urbana fins al centre de la ciutat castellana.
Finalment i gràcies a haver fet el ràpel i a un error dels Hagloffs, podíem finalitzar el raid en 3a posició, molt més bé del que podíem esperar.
Ara només ens toca esperar el Raid Bisaura, aquest proper cap de setmana i el Raid Extremadura el 8 i 9 d'octubre.
Per altra banda, estem ultimant els preparatius del Raid del Segre que tindrà lloc el 14 i 15 d'octubre i que en som els organitzadors.
dilluns, 20 de juny del 2011
Beloraid: polèmica i va faltar poc
Doncs va faltar molt poc, la quarta edició del Beloraid (3r Raid de la Lliga Espanyola 2011) la vam disputar el Toni, la Judit i el David aquest passat cap de setmana a la població castellana de Belorado. Corrent com a Peña Guara - Hoko.
El divendres ens trobàvem a Lleida,a casa del Xavi Rodríguez, per acabar de posar a punt tots el material i carregar la furgoneta per desplaçar-nos fins a Belorado, on ens esperaria un -segurament- atractiu i disputat raid per terres Lleoneses, mantenint el bon record de l'any passat i amb opcions reals d'estar a les posicions davanteres.
A quarts de 10 del vespre ens presentàvem al teatre Reina Sofía per recollir els dorsals i entregar una part del material perquè l'organització ens fes l'assistència, sopar una mica i cap a dormir, dissabte seria un dia molt dur.
A les 8 del matí de dissabte ens passava a buscar un minibus de l'organització per traslladar-nos fins a Villasur de Herreros: població on s'iniciaria el raid.
Ja eren les 10 del matí quan es donava el tret de sortida a la competició amb una secció a peu d'11km pels boscos del costat de l'embassament d'Uzquiza. Tot i sortir bastant endarrerits, de mica en mica anàvem superant els equips i retallant temps als Bimont, Bimbache, Buff i Hagloffs. Havent passat l'equador de la secció, aconseguíem atrapar els Buff i els Hagloffs però, un error d'orientació, ens va fer perdre molt de temps als tres equips. Vam decidir fer la nostra, un camp a través i, després de perdre uns 20 minuts, arribàvem a la transició en 16a posició (comptant equips èlit i aventura).
Ara tocava la bici. 23km i 800m de desnivell positiu. Ens mirem el mapa i preferim fer una ruta bastant conservadora, ja que la més directa sembla bastant trencacames. Ens trobem amb els primers problemes amb els mapes. Pistes forestals molt bones, increïblement no apareixien en el mapa, ni tan sols s'apreciaven en l'ortofotomapa imprès de fons en la cartografia. Seguim les pistes que ens sembla que ens poden fer guanyar temps i ens plantem a la transició en quarta posició i segona de la general d'èlit (els turismo de Priego havien fet un error en una balisa).
A partir d'aquí ens tocaven 3 seccions per la zona de l'embassament del Arlanzón. Primer un Rogaine de 3h30', que aconseguim fer molt bé i en 3h15' completem totes les balises. Seguidament una prova combinada de btt i caiac i, finalment un segon rogaine, també de 3h30'. És en aquesta última secció on, un error d'estratègia, ens obliga a deixar una de les balises amb més puntuació, creient que els perseguidors no hi anirien. Per sorpresa nostra, sí que la fan i ens superen els Hagloffs en 2 punts i els Keltoi en un. Com que el raid el guanya l'equip que aconsegueix més punts, aquests dos equips s'han de limitar a completar el recorregut abans de les 5 de la matinada per poder fer-se amb la posició.
A partir d'aquí arriba la polèmica. Primer anem a fer una secció de cordes (tirolina, ràpel i jumar) a la zona de la presa de l'embassament i continuem amb una btt de 41km que, a priori, el millor equip l'havia de completar en 3h30 però que l'acaben fent en unes 10 hores (i això que havien aconseguit sortir de clar).
Els equips perseguidors, sortíem en bici als voltant de les 22h, pel que faríem tot el recorregut de nit.
La secció començava amb una pujada fins a un trencant molt evident però que, en realitat, no existia! Vam estar donant moltes voltes intentant situar-nos perquè no aconseguíem trobar la pista bona. Finalment i després de molt buscar, decidim agafar un trencall i, a males, ens retornaria a la carretera. "Sortosament" vam trobar unes ruïnes i vam localitzar-hi una ruta alternativa que ens permetria seguir les balises marcades però, era una trampa, el camí de baixada fins al fons de vall ens el vam haver d'inventar entremig dels esbarzers i les falgueres i, la pujada següent ni us ho expliquem. Quin martiri superar pràcticament 200m de desnivell amb la bici a l'esquena, inventant-te el camí i obrint pas entre l'espesa vegetació. Ens hi anàvem trobant equips que, també, feia moltes hores que estaven a la zona i estaven utilitzant el xiulet i trucant a l'organització perquè els anessin a treure d'allà.
Vam ajudar a trobar-se uns quants equips d'aventura i vam prosseguir amb el nostre camí fins a l'arribada a la carretera principal, on hi havia un pas obligatori. Allà ens hi trobem el teòric segon equip de la general i dos membres de l'organització. Eren dos quarts de 4 de la matinada i havíem d'arribar abans de les 5 a Belorado si no volíem quedar desqualificats. Ens quedaven més de 25km de secció i l'única escapatòria cap a Belorado era una carretera prohibida en el mapa.
Preguntem a l'organització què podem fer i ens autoritzen a agafar la carretera. Això mateix passa amb els equips que venen al darrera i amb alguns que retornen de la continuació del recorregut en veure que aquesta segona part és tant dolenta com la primera.
Així doncs, a 2 quarts de 5 de la matinada ens presentem a Belorado i hi esperem l'arribada d'altres equips que han fet com nosaltres. Només els Bimont aconsegueixen fer tota la secció invertint-hi unes 9 hores.
Tothom està molt indignat i decidim anar a dormir. Demà serà un altre dia.
A les 8 del matí ens tornem a llevar pensant ja en l'etapa de diumenge. Es tracta d'una btt d'uns 30km i una secció a peu de 9.
 |
| A l'arribada a Belorado |
La bici, de bon començament sembla molt ràpida però, més errors de cartografia fan perdre molt de temps a tots els equips i arribar molt justos per l'última secció. Només ens falta el trèking i ja tot està decidit, pel que ens limitem a fer una balisa i arribar a meta i posar punt i final a aquest raid.
Finalment aconseguim fer-nos amb la quarta posició de la general, una mica decebuts perquè sabem que amb una mica de fortuna hauríem pogut estar al podi però molt contents per l'experiència viscuda entre els tres corredors, havent de fer front a difícils adversitats, ensortint-nos-en prou bé i passant-nos ho d'allò més bé competint junts.
També remarcar el joc net que hi ha hagut entre tots els equips, ja que tothom va ser honest a l'hora de donar explicacions sobre els fets ocorreguts el dissabte a la nit.
El proper raid en què ens enfrontem l'equip és a Cadis, el 2 i 3 de juliol. Serà la quarta prova de la Lliga Espanyola de Raids.
PRIMER EQUIP CATALÀ EN GUANYAR EL CORSICA
El Corsica Raid es tracta de una de les proves internacionals amb més prestigi, i en aquesta edició complia 17 anys i es va notar alguns canvis respecte a d’altres edicions. Al final de cada etapa es celebrava una bonica cerimònia en la que es vestia als líders de la prova amb el mallot groc amb entrega de premis i aperitiu, com si un final d’etapa del Tour de França es tractés. La cursa va ser molt disputada des del primer dia, entre els dos primers equips, arribant a meta l’últim dia a tan sols 4 minuts de diferencia.
La segona plaça se la va endur l’equip militar francès GMPA i completant el podi a més de dos hores dels primers l’equip francès TRAIL ENDURANCE.
Aquesta edició 2011 va començar amb un trail de muntanya de dues hores per les muntanyes de Bàstia. Un trail que era com una etapa pròleg de 18 quilometres on es vestia al primer líder amb el mallot groc.
Segona etapa: Va començar amb un trail amb una secció d’orientació específica i una prova de cordes que va portar els equips fins un ramal del riu Golo on esperava una secció de 7 quilòmetres de riu fins desembocar al mar i 15 quilòmetres més resseguint la costa fins la famosa platja de Les Sables de Biguglia, situada al sud de Bastia. Una secció molt dura degut al fort vent en contra i l’onatge que va fer patir de valent als kayaquistes. I per acabar el dia, un coastering de 10km per la mateixa platja. 
Tercera etapa: Va estar marcada per 2 barrancs espectaculars; el Purcarrachia i el Risseau de la Vacca, molt aquàtics, on els corredors van poder rapelar, saltar i nadar per aigua cristal·lina. El va seguir una secció molt tècnica de bicicleta per corriols de la zona de Zonza, seguida per una secció també de bicicleta llarga per pistes i algunes trialeres de Quenza .
Quarta etapa: L’inici va ser la mateixa nit a les 22h, amb una secció de trail nocturn, on la pluja, el fred, el vent, els forts desnivells van ser els protagonistes de la secció. Varis equips varen arribar més enllà de les 7 del matí del dia següent a una estació d’esquí a més de 1700 m. 
La segona secció de la quarta etapa sortia del port de Bavella i feia la volta a les Agulles de Bavella tot resseguint el mític GR20, conegut com el més dur del mon. Els equips van haver de superar un trekking exigent amb un fort desnivell. En aquest punt de la cursa es comencen a veure les cares de cansament i les seqüeles d’una nit molt dura on els primers equips només han dormit 3 hores. A destacar que els dos primers equips, RAID DEL SEGRE-BORGES TRAIL i l’equip Militar Francès GMPA van entrar a meta a l’ensamble, imposant un fort ritme des de la sortida i on els equips perseguidors van entrar a més de 45minuts de diferencia. El va seguir una secció decisiva per l’equip català, on va poder retallar més de 22 minuts amb la bicicleta de muntanya, amb un tram de descens, on la clau va estar la tècnica de descens i la orientació.Al final d’aquesta etapa l’equip RAID DEL SEGRE-BORGES TRAIL va prendre el mallot groc al GMPA i es col·locava líder amb 5 minuts de diferencia.
Cinquena etapa: I última etapa del raid va ser molt emocionant per tots els equips doncs la diferencia entre l’equip català i el francès era només de 5 minuts en els 4 dies que ja portaven de cursa. Així doncs l’espectacle estava assegurat. Una primera secció a peu pels acantilats de Bonifacio seguit per un coastering de 18km resseguint la costa sud de córsega. L’equip francès va aconseguir retallar un minut a l’equip català. El va seguir una secció de cordes, escalada i un circuit de tirolines. La darrera prova es va disputar a la mateixa ciutat de Bonifacio, on una orientació urbana pel casc antic del poble va portar a l’equip català al lloc més alt de pòdium. 
diumenge, 19 de juny del 2011
4rts. CLASSIFICATS RAID BELORAID.
L'equip Peña Guara - Hoko després de dos dies molt i molt intensos amb problemàtica inclosa i cobrir disciplines de trekking, btt, kaiac, entre d'altres s'han proclamat quarts de la classificació general.
L'equip valora molt positivament la participació i un error en estratègia els hi va fer perdre les posicions de podi.
L'equip valora molt positivament la participació i un error en estratègia els hi va fer perdre les posicions de podi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)