LA DEMOLITION BTT

LA DEMOLITION

6h de resistència amb btt

Aquest diumenge 14 de setembre es va celebrar la segona edició d’aquesta prova especial de Btt, la qual sembla voler anar fent-se un lloc al calendari dels habituals de les dues rodes.

Organtizada conjuntament per Drac Actiu i Btt Francolí, al circuit d’entrenaments que utilitzen molts dels pilots nacionals que participen en el Dakar en la categoria de motos. 

El circuit, d’11.5km, té el punt de sortida i arribada al Castell de Riudabella, al peu de les Muntanyes de Prades i dins el terme de Vimbodí i Poblet.

Un circuit que en principi semblava que seria ràpid, pel poc desnivell que té, però on la duresa del terreny va fer que es convertís en un autèntic calvari per la mecànica de les bicicletes, i d’una exigència fìsica tambè molt alta. 

Els diversos passos per petites rieres amb molta pedra i els camins i senders molt ràpids feien que no hi hagués cap moment de descans, fins hi tot era complicat poder beure o menjar, ja que no et podies despistar gens i en tot moment tenies que estar agafant fort el manillar per evitar una caiguda.

El terreny estava molt sec i la boira que hi va haver a primera hora del matí va fer que la pols quedés enganxada a les bicicletes, sobretot al sistema de transmissió, dificultant encara més la progressió.

Sortida tipus “Le Mans”, tot i que la lògica diu que en una prova de resistència no s’ha de sortir a tope, el fet que hi hagués equips que participaven en la modalitat de relleus va accelerar el ritme de tots els participants, fent la primera volta amb un temps de 32 minuts.

El nostre objectiu era clar, farem una primera volta a bon ritme i després abaixem una mica, tot i això, la segona volta també va sortir a 32 minuts, rodant a un ritme còmode que ens permetia anar parlant.

Durant les primeres voltes no sabíem si erem primers i segon o si portàvem algú davant, no teníem cap referència. Al cap de poc ens van dir que teníem un corredor davant i que anàvem segon i tercer. Era el Manuel, del MaxiBike, que anava clavant totes les voltes a 32minuts, només ens quedava aguantar el nostre ritme i evitar problemes mecànics, i si al final ho veiem factible, apretar per agafar-lo.

Anaven passant les voltes, anàvem fent els nostres avituallaments i parades tècniques per posar oli o revisar la pressió dels neumàtics... tot correcte fins que entre la volta 5 i la 6 veig que la cadena d’en Jordi està apunt de trencar-se, té un eslabó trencat. Parem i ràpidament el reparem. No havien passat ni dos minuts que ja tornàvem a estar sobre la bicicleta i pedalant a bon ritme, ens va anar bé per descansar una mica les mans i els braços, ja que tanta pedra començava a fer patir més els braços que les cames.

A la 8ena volta va ser quan les meves mans ja van dir prou, vaig treure’m els guants per provar si així no em feien tan mal, però de seguida se’m va obrir la llaga que duia al palmell de la mà esquerra. Me’ls vaig tornar a posar per evitar que em passés el mateix a la dreta.

En Jordi va seguir al mateix ritme, jo vaig tenir que afluixar i aguantar com vaig poder, sobretot evitant caure.

Potàvem 5 hores de cursa, tenia temps de fer la 9ena i començar la 10ena, som-hi!!

Quan vaig arribar al control de temps, acabant la 9ena vollta, vaig demanar referències sobre el 4rt classificat i em van dir què li portava més d’una volta d'avantatge, així que vaig decidir parar, el mal de mans ja era suficient.

En Jordi va tenir temps de fer la 10ena volta, però va entrar just pocs segons després del tancament i no va poder començar la 11ena.

Una experiència interessant, que ens va permetre entrenar  i  encarar la recta final de la temporada de Raids, que ens agafem amb moltes ganes.

Aquest cap de setmana ens veurem al Raid Garraf-Mediterrani de Copa Catalana, on l’equip Catraid TrangoWorld hi participarà amb dos equips a la categoria èlit; i el proper,  al Raid Sierra de Espadan de la Liga Española de Rais de Aventura (LERA) on hi participarem dos equips també en la categoria èlit.