dilluns, 7 de maig del 2012

CAMPIONS DE CATALUNYA 2012, BON INICI


Per segón any consecutiu l’equip de raid d’aventura CATRAID-TRANGOWORLD es proclama guanyador del Campionat de Catalunya de Raids d’aventura.
La prova que s’organitzava a Coll de Nargó aquest cap de setmana tenia sortida a les 21 hores del divendres i hora prevista pels primers equips, després de 23 hores i amb límit de temps per a tots els participants a les 21 hores del dissabte.
Durant les setmanes de preparació es preveia un raid molt dur ja que les distancies i desnivells facilitats per l’organització feien preveure una prova molt dura.
L’equip en aquesta ocasió el formem el Toni Calderón, el Xavi Rodríguez i, el nou fitxatge, l’Aleix Prat, ens trobem a la plaça del poble de Coll de Nargó on em de repartir be el material ja que tenim unes assistents de luxe però sense cap experiència, la Carol i la Monica.
Preparem l'equipació i les sabates TRANGOWORLD, els caiacs de RIUMAR, neoprens, pales, patins... i apareix el senyor Dani Buyo que es va oferir per donar un cop de mà a les nostres assistents, ufff!! Quin descans ara si que res podia fallar. Motivació, tot el material a punt, molt entrenament a les cames i un indret immillorable.

A les 21:15 es dona la sortida i com es d’esperar en un treking nocturn i amb 24 hores per davant, el ritme no es molt fort, però de seguida en posem al capdavant els Hagloofs i nosaltres trobant i clicant la primera fita. La segona fita del treking era dalt de tot d’una roca amb més de 500m de desnivell. Aquí ja ens distanciem un a mica del tercer equip. I de la resta i comença la lluita que durarà tota la nit.

Després d’aquests 14 km de treking, ens toca agafar patins i pujar fins a la petita població de Montaniseny tot en pujada, on seguirem amb l’etapa reina del raid, on farem 50 km de btt amb quasi 2000 m positius. A la meitat de la pujada em de fer una espeleo espectacular. Continuem junts amb l’equip format pel Txacal, l’Ivan Artigas i el Quim. La lluita es molt dura i ningú afluixa.

Acabem l’etapa junts i tornem a fer 4 km de patins per tornar a agafar la btt. En aquesta transició, que fem una mica mes àgils ens distanciem i després dels 30 km arribem a les 5:40 al caiac. Ens queda 20 minuts per descansar abans que s’obri l’etapa de caiac i ja comença aclarir. Perfecte!!! El més dur ja ha passat. La nit ens ha passat factura i ara amb el caiac ens quedem adormits i em de parlar i no parem de dir tonteries per aguantar.
En acabar el caiac, la excel·lent assistència, ens te preparat com en cada transició uns entrepans boníssims a més de fruita i pasta, però quasi no li fem cas, i ens  informen que l’equip Hagloofs el tenim a uns 25 minuts però que van molt forts així que no ens podem adormir, i tornem a agafar la btt però amb unes sabatilles per caminar a l’esquena ja que hi ha molts trams de caminar a l’etapa. Per tot l’equip l’etapa més impressionant de tot el raid. Paisatges increïbles per la vall de la part oest del pantà d’¡Oliana i pujant a l’ermita de Sant Onorat. En aquesta etapa ens colem una mica buscant una fita on perdem uns 15 minuts i després ens recreem potser una mica massa en les vistes impressionants i a l’acabar l’etapa l’equip Hagloofs ens ha recuperat tot l’avantatge.
Toca caiac i el Toni i l’Aleix, que no estan tant habituats a aquesta disciplina, es deixen el fetge per seguir el ritme que els hi imposa el Xavi i aconseguim recuperar un altre cop l’avantatge. Ara un altre cop btt per anar a volar en parapent. Una prova especial en la que tots els membres de l’equip em de pujar correns a la pista de despegue i tornar a baixar correns a la d’aterratge, ja que la prova de volar es suspèn però es canvia per la d’unflar un parapent i despegar uns metres. D’aquesta manera s’aconseguien els punts de la prova.
Tornada en btt al poble de Fígols per inicial un treking de 27 km amb un desnivell important de mes de 1300 metres. Les cames a mitja etapa ja comencen a fer figa i a les baixades s’ha de vigilar. En aquesta etapa ens em de concentrar ja que no es del tot evident la ruta i es possible colar-se, així que els tres estem atents a tots els corriols i camins  que ens surten per tot arreu.
Etapa curta al curtet barranc de Perles que fem volant ja que som els primers a entrar a l’aigua i ens tornen a informar que els crack de l’Ivan Artigas ha orientat millor i els tornem a tenir a 15minuts a falta només de 30 km de btt amb 1000 metres positius dels que hi ha 20 kilòmetres de baixada.
Ens toca apretar les dens si volem ser els Campions de Catalunya 2012. El Xavi esta molt cansat i les cames a la primera pujada, li deien que no s’ha alimentat be (la part més important del raid es l’alimentació), i demana al Toni que l’ajudi una mica amb la bici a la pujada de 10 kilòmetres que queda per davant. Durant tota la pujada no parem de mirar enrere  ja que el ritme no pot ser més alt però sabem que per guanyar un raid es treuen forces de on sigui i ens podien sorprendre en qualsevol moment.

Iniciem la baixada a tot el que donaven les bicicletes i les frens treien foc. Finalment nomes queda l’ultima sorpresa que ens preparava l’Albert Vilana (organitzador) que era una pujadeta per un corriol per la part del darrera de Coll de Nargó i baixar a meta.
A meta la Carol i la Monica ens reben amb els ulls plens de llàgrimes ja que han patit més que si haguessin corregut elles mateixes i després del sobreesforç que han fet sense dormir en tota la prova s’ha vist recompensat, també, el seu esforç.

"HEU GUANYAT EL RAID!!!!!! SOU ELS CAMPIONS DE CATALUNYA!!!!" Criden la Carol i la Mònica.


divendres, 30 de març del 2012

RAID GIRONA XPERIENCE



Aquest cap de setmana s'iniciava la temporada de raids a Catalunya amb la 2a edició del Raid Girona Xperience a la Vall de Llémena a 10 km de Girona.

En l'edició anterior en David i jo vam patir les inclemències meteorològiques passant molt fred i l'inconvenient del fang, ja que va ploure durant tot el dia.

Aquest any el temps pinta be i en Jordi Pàmies i jo (Xavi) sortim a les 8AM de llarg però amb l'intenció que a la primera de canvi ens traiem els paravents.

Sortida en Btt fins al punt estrella os es realitzaven tots els canvis de disciplina i s'havia de triar en quina disciplina es continuava.

Vam decidir treure'ns la roba i continuar amb l'etapa llarga de btt de 37 km i 1000 i pico de desnivell positiu.



En ajuntem tres equips buscant una fita que no hi era ja que l'havien robat i en la baixada ens anem alternant al davant men tres altres equips fan alguna altra de les proves.
L'etapa ens surt perfecta i ens decidim a fer el treking i barranc, amb un rapel de 70 metres, on estem neutralitzats més de 1:30h cosa que ens fa dubtar si podrem acabar totes les fites a temps ja que l'hora de tancament son les 18 hores.


Fins aquí el recorregut es increïble. Tant la btt com el treking passen per un llocs molt silenciosos i bonics pujant per unes valls impressionants.

A partir d'aquí em de triar i cap de les proves es gaire atractiva Riuing, bike&run i orientació amb preguntes. Ens decantem pel Riuing que es anar durant dos km pel riu Llémena fins trobar una fita. No ens feia gaire gracia mullar-nos els peus un altre cop pero es el que toca.

Orientació especifica que ens fa passar pel mig d'unes bardisses per tal d'evitar una gran volta, o almenys aixi ho vaig interpretar. No es pot marxar d'un raid per curt i fàcil que sembli sense ratllar-te les cames i els braços.

Arribem al punt estrella i ens queda 1:40 pel tancament i el bike&run dura quasi una hora i l'etapa final de patins en línia i 2km de treking 1 hora més com a mínim....no anem be Pàmies!!!! Que fem??????


Ens la juguem i ens deixem la vida. EN el bike&run ens anem alternant i el fem tot, arribem a les 17:30 per començar a patinar. Almenys hi ha una cosa que es pot dir que se'ns dona be, patinar. Anem a fondo mentre ens hem de prendre algun gel ja que portem un globo...

Al final arribem a meta a les 18:16 penalitzant en algun dels punts que ens em jugat i que ens relega a la 3a plaça.

"Moraleja": Als raids l'important es l'estratègia i s'ha de mirar be els horaris de tancament de cada secció.

Molts equips i un exel.lent ambient. Em disfrutat moltíssim ja que les ganes eren moltes de començar la temporada.

dimarts, 28 de febrer del 2012

HUAIRASINCHI 2012



Se tiene que estar a las buenas y a las maduras, así que aunque pese, escribimos esta crónica llena de momentos buenos y con la buena decisión de retirarnos de uno de los raids más duros del circuito, condicionado por estar muchísimas horas en altura, factor que saca de carrera a muchos equipos.
Llegamos muy ilusionados a Quito una semana antes del comienzo de la prueba asesorados por todos los raiders
 que anteriormente habían corrido en Ecuador.
Aclimatar es nuestro objetivo ya que hemos entrenado durísimo y el material esta más que puesto a prueba.


A la llegada al aeropuerto ya se siente en la cabeza los síntomas de la altura y solo estamos a 2900 y al día siguiente montamos las bicicletas y subimos de Quito al volcán Pichincha; a 4100m. 3h de comida en altura donde mis sensaciones no son muy buenas y parece que alguien aporree mi cabeza por dentro un descenso de 1400 m de los de 
videojuego, y a descansar con Jorge recien llegado.
Al día siguiente subimos al refugio Cotopaxi 4800msnm. Treking de más de 5 h con 1500m desnivel.
Aquí lluvia y nieve, y otra vez las malas sensaciones a más de 4000m. Parece que sólo yo lo siento pero después todos confiesan.


El ultimo día de aclimatación volvemos al Pichincha y seguimos por una cresta un trekking con lluvia. Hoy, por fin no hay dolor de cabeza!!!! Estamos listos. En dos días al lío
.
En el briefing saludos a viejos conocidos y miradas de reojo de los equipos que van a disputar. Ambiente de raid autentico, nos jugamos todos una plaza
 para el mundial de Francia.
En el mismo briefing la gente se da cuenta a través del Fbk mágico de mi cumpleaños. Y me felicitan. El recorrido sube varias veces a más de 4000m y pasa por sitios magníficos. Sabado 18 de febrero 6:15 am todos en la foto oficial y salida en btt. En 30 km subimos 600 m donde dejamos nuestros compañeros de 2 ruedas y trekking de altura con nieve en los Ilinizas. Salimos al trekking . Quintos.

La organización nos hace llevar saco, funda vivac y material de cuerdas. O sea que la mochila pesa... Jorge no esta fino y pide un cable para la subida. El ritmo es buenísimo y empezamos la bajada con los 3 primeros.
Escogemos mal la cresta de bajada y perdemos más de 3 horas y nos ponemos en cola. Finalmente en el control nos informan que muchos equipos se perdieron y estamos 12os.


Toca remontar. Empezamos la primera subida en btt lloviendo mucho. De 3000 a 4000 en 30km. En estas subidas Jorge confiesa que no sabe que le ocurre pero no puede respirar y en las subidas tiene que bajar de la bici
 y andar. En el km 46, el control y Jorge empieza a toser y solicita que lo revise un médico. Nos quedan 43 km mas con 1300 de desnivel. Más de 6 horas al ritmo que llevamos. Jorge no se ve capaz ni de pedalear 10 minutos y, por nosotros, intentaría seguir andando en las subidas para montar en las bajadas, que se sentía fatal. El médico le dijo que aun no era grave pero que era síntomas de la altura y si seguía en altura podría empeorar.
Toca tomar una decisión. Seguir la agonía (de los 4) lloviendo a más de 4000 m y alargando una etapa que debía ser de 12 h máximo y con la seguridad que Jorge no mejoraría, o la segunda, seguir David, Judit y yo, fuera de carrera sin ninguna motivación ya, y fríos después de estar parados 2 horas mientras el médico atendía a Jorge. La última y difícil decisión
 es retirarnos y esperar 7 horas que llegue nuestra asistencia.
La más coherente y difícil
 es.... Retirarnos.
Los días de después han sido muy largos. Analizando la situación y pensando si habíamos
 tomado la correcta decisión.
Debemos estar contentos ya que desde Colombia
 Jorge nos dice que se siente "bien". Aunque escupe sangre y está a la espera de resultados de pruebas (electros...)
Hay muchas carreras en las que quitarnos esta espina.
Solo queda mirar adelante, al mundial de Francia.











Xavi 

divendres, 17 de febrer del 2012

A 15 HORES DE COMENÇAR HUAIRASINCHI

Mots esforços han estat per a que la Judit, el David i el Xavi juntament amb el Colombià Jorge, estiguessin a Equador per participar al raid del circuit mundial ARWS. 
Una setmana porten aclimatant pujant cada dia a mes de 4000m ja que es trobaran a aquesta alçada durant mes de 20 hores. 
70 hores estara el primer equip en creuar la meta el dilluns dia 21. 

Iphone de Xavi


Inicio del mensaje reenviado:

De: Jorge Diego Llano <llano.jorgediego@gmail.com>
Fecha: 17 de febrero de 2012 15:47:36 GMT-05:00
Para: Luisa F Ríos <lrios@colombiaespasion4-72.com>, Xavi Rodriguez <javicantero77@hotmail.com>






Enviado desde mi iPhone

dilluns, 13 de febrer del 2012

Aclimatant

Ahir vam arribar a Quito, 2.700m. Vam instal·lar-nos a l'hotel i vam visitar la ciutat.
Avui ja ens hem centrat en aclimatar una mica. Una ruta en btt fins a Cruz Loma 4.100m., al peu del volcà Pichinga.
Almenys he pogut tastar fortes pujades amb dèficit d'oxígen. Hem començat amb bon peu.
Demà una mica més.


dijous, 9 de febrer del 2012

Segueix-nos a Equador

Ja ho tenim aquí, dissabte marxem cap a Equador per disputar la primera prova de la AR World Series d'enguany.
Si ens voleu seguir en directe teniu diferents opcions:
Pàgina web de l'organització: www.huairasinchi.com
Adv Feeling Comunicación (revista especialitzada que ens faran el seguiment):
     Twitter
     Facebook
     Web
Pàgines nostres:
     Bloc de l'equip
     Facebook de l'equip
     Twitter de l'equip
     Bloc del David